Situació del despatx a Reus

dimecres, 14 de setembre de 2016

Bens fungibles

Ja som al mes de setembre i les activitats habituals es reprenen de nou. Aquí al blog també tornem a agafar el ritme de publicació i, per començar, ho farem amb un article d’aquells de vocabulari, que són curiosos i gens complicats.

Sabeu què és un bé fungible?

Per arribar a la definició podríem posar una llarga classificació dels “béns” (coses) plena de divisions i subdivisions, però seria llarg i carregós. Nosaltres anirem directament al que volem explicar.

El Codi civil identifica béns fungibles i no fungibles amb bens “consumibles i no consumibles” quan diu al seu article 337
A la primera espècie (serien els FUNGIBLES) pertanyen aquells béns dels que no pot fer-se l’us adequat a la seva naturalesa sense que es consumeixin; a la segona espècie (serien els NO FUNGIBLES), corresponen els demés.


És cert que les idees de fungible i consumible gairebé es superposen, però la definició correcta seria:

Coses fungibles són aquelles que, en les transaccions, es consideren segons el seu número, mesura o pes i que poden ser substituïdes unes per les altres. Les no fungibles seran, doncs, les que no admeten substitució.

La diferència entre fungibles i no fungibles la veurem fàcilment quan, si per la destrucció de la cosa s’ha d’indemnitzar per danys i perjudicis, en les coses fungibles serà possible la restitució per una altre cosa de la mateixa classe, pel contrari, en les coses no fungibles tan sols serà possible una indemnització en diners ja que la cosa era insubstituïble.

Amb un exemple ho veurem claríssim:

L’exemple típic de cosa fungible és el diner: Si algú em deixa Cent Euros, segur que a ningú li passarà pel cap que hagi de tornar els mateixos bitllets o monedes! Això és perquè, com hem dit, pot ser substituït per altres coses (bitllets o monedes) del mateix valor.


Si demano a la meva veïna un quilo d’arròs, al dia següent li tornaré un paquet amb un altre quilo d’arròs, L’arròs és un bé fungible, perquè puc substituir-ne un quilo per un altre quilo.
Ara bé, imagineu vull impressionar unes visites i el que el que demano a la meva veïna és un quadre original de Van Gogh que té al seu saló. Segur que, al dia següent, quan li torni el quadre, no n’accepta un “d’igual”. El quadre de Van Gogh és un bé no fungible,  una cosa insubstituïble, i si el perdo o el faig malbé tan sols serà possible la indemnització econòmica.


Es consideren, en general, fungibles les coses que es produeixen en sèrie, sense cap element diferencial. Per exemple, un electrodomèstic de la mateixa marca i model, un abric d’igual marca, model, color i qualitat, etc.

dilluns, 20 de juny de 2016

El treballador autònom col·laborador

És molt freqüent que els familiars dels treballadors o professionals autònoms treballin amb ells. Aquests familiars reben el nom d'autònoms col·laboradors.


Podríem resumir dient que un autònom col·laborador és un familiar directe del treballador autònom que conviu i treballa per a ell.

Els requisits per a cotitzar com a autònom col·laborador son:
- Ser familiar directe: cònjuge, descendents, ascendents i demés parents de l'empresari per consanguinitat o afinitat fins el segon grau inclòs i ,en el seu cas, per adopció.
- Que estiguin ocupats en el centre o centres de treball de manera habitual. No es pot tractar d'una col·laboració puntual.
- Que no estigui donat d'alta com a treballador per compte d'altri, és a dir no ha de cotitzar en el Règim general de la Seguretat Social.


L'autònom col·laborador es pot mantenir d'alta en aquesta situació sempre que continuïn existint les mateixes circumstàncies inicials. La convivència és un requisit indispensable. Per exemple, s'haurà de donar de baixa com a autònom col·laborador el fill que passi a formar la seva pròpia família i a residir en domicili diferent o el cònjuge que en cas de divorci o separació de fet deixi de conviure en el domicili del titular del negoci.


Com donar-se d'alta com autònom col·laborador? 
El tràmit és més senzill que l'autònom normal. només cal donar-se d'alta a la Seguretat Social com familiar col·laborador (model TA0521), acompanyant llibre de família, DNI i una còpia de l'alta a Hisenda del familiar donat d'alta com a autònom i titular del negoci. 
No és necessari donar-se d'alta a Hisenda i per tant, no haurà de fer declaracions trimestrals d'IVA ni d'IRPF ja que tributa com un assalariat.


Finalment, cal destacar que la Reforma Laboral de 2012 va introduir com a important novetat la bonificació del 50% de la quota d'autònoms durant els 18 mesos posteriors a l'alta com a autònom col·laborador.

divendres, 29 d’abril de 2016

El delicte d'assetjament o "Stalking"

Ens centrem avui en un nou tipus penal aparegut arran de la reforma del Codi Penal operada per la Llei Orgànica 1/2015. Es tracta del delicte d'assetjament o "stalking" tipificat a l'article 172.3 del Codi Penal. El concepte neix a Nordamèrica als anys 90 del segle XX ("to stalk": seguir, perseguir, sotjar algú) i s'introdueix al Codi penal espanyol per tal d'adaptar-lo a les normes internacionals.


Suposa un atac a la llibertat i al sentiment de seguretat d'una persona que presentava dificultats per ser tipificat dins de l'àmbit de les coacciones.

El contingut del nou article 172.3 es el següent:

"1. ha de ser castigat amb la pena de presó de tres mesos a dos anys o multa de sis a vint-i-quatre mesos el qui assetgi una persona i porti a terme de manera insistent i reiterada, i sense estar-hi legítimament autoritzat, alguna de les conductes següents i, d'aquesta manera alteri greument el desenvolupament de la seva vida quotidiana:
La vigili, la persegueixi o cerqui la seva proximitat física.
Hi estableixi o intenti establir contacte a través de qualsevol mitjà de comunicació, o per mitjà de terceres persones.
Mitjançant l'ús indegut de les seves dades personals, adquireixi productes o mercaderies, o contracti serveis, o faci que terceres persones es posin en contacte amb ella.
Atempti contra la seva llibertat o contra el seu patrimoni, o contra la llibertat o patrimoni d'una altra persona propera a ella.


Con veiem, aquest delicte suposa observar una suma de conductes i hem de tenir en compte que aquestes penes s'imposaran sense perjudici d'aquelles altres que puguin correspondre als delictes en que s'hagin concretat els actes d'assetjament.

Els fets que descriu aquest article només són perseguibles mitjançant una denúncia de la persona ofesa o del seu representant legal.


Finalment dir que aquest delicte pot ser molt comú entre els joves que inicien relacions encara que, òbviament, no és exclusiu d'aquesta franja d'edat.

dijous, 3 de març de 2016

Els continguts de les xarxes socials i del WhatsApp com a mitjà de prova

La Llei Orgànica 1/2015 de reforma del Codi Penal té incidència en els delictes relacionats amb la violència de gènere, assetjament sexual, etc.

Pel que fa als continguts de WhatsApp i xarxes socials com a mitjà de prova, serà necessari practicar una prova pericial que identifiqui el telèfon que ha emès els missatges que podrien ser delictius. Això no exclou la possibilitat de provar la veracitat del seu contingut per altres medis.


Iniciat un procediment judicial, la part a la que perjudiqui el contingut d’aquests documents el podrà impugnar tan aviat en tingui coneixement, durant la instrucció, a l’escrit de conclusions o just a abans de començar la vista oral.

La transcripció dels missatges s’hauria de realitzar abans de començar les sessions del judici. Així l’advocat podria comentar amb el seu representat aquests continguts i poder fer les preguntes més convenients a les parts durant la declaració.

És cert que la manipulació d’aquests missatges és fàcil, però per que pugui prosperar l’al·legació de manipulació, aquesta ha d’ésser seriosa, clara i fonamentada.


Prova pericial versus drets fonamentals: Serà necessari el consentiment dels titulars dels terminals telefònics per poder accedir a les seves dades. Si aquest consentiment no existís no seria possible autoritzar judicialment la ingerència en els drets fonamentals. Però és que l’article 5 de la Llei 25/2007 de conservació de dades relatives a comunicacions electròniques i xarxes públiques de comunicació, sembla limitar l’accés a aquestes dades quan ens trobem davant delictes greus que comporten penes greus i cap dels delictes més comuns tractats en aquesta reforma (per exemple, amenaça de no deixar veure els fills) que tenen a veure amb la violència de gènere o violència domèstica és considerat delicte greu.

dimarts, 16 de febrer de 2016

Reclamacions de paternitat, maternitat i filiació

Aquests tipus de procediments es troben regulats a l’article 235 i ss. del Codi Civil de Catalunya així com als arts. 764 a 768 de la Llei d’enjudiciament civil (LEC).

L’article 235-16 del Codi civil de Catalunya estableix que en tot procés de filiació han d’ésser demandades les persones la paternitat, la maternitat o la filiació de les quals sigui reclamada o estigui legalment determinada.


L’article 235-21, diu que els fills, per ells mateixos o per llurs representants legals, poden exercir l’acció de reclamació de la filiació no matrimonial durant tota la vida. Per altra banda el marit pot exercir l’acció d’impugnació de la paternitat matrimonial en el termini de dos anys a partir de la data en que conegui el naixement del fill o de les proves en les que fonamenta la impugnació (art. 235-23). En el mateix sentit la mare pot impugnar la paternitat matrimonial.

L’article 767 de la LEC s’estableix que en cap cas s’admetrà la demanda sobre determinació o impugnació de la filiació si no es presenta un principi de prova en la que es fonamenti.

Als judicis sobre filiació serà admissible la investigació de la paternitat i maternitat mitjançant tota classe de proves, incloses les biològiques. Encara que no hi hagi prova directa, la filiació es podrà declarar si existeix un reconeixement, tàcit o explícit, de la convivència amb la mare en l’època de la concepció o d’altres fets dels que es dedueixi la filiació.

La negativa injustificada a sotmetre’s a la prova biològica de paternitat o filiació reclamada permetrà al tribunal declarar-la si existeixen altres indicis de paternitat o maternitat.


Avui, si el Jutjat disposa de Clínica Forense (Institut Mèdic Forense de la seu judicial), les proves biològiques poden ser obtingudes dels pares, mares i fills, amb rapidesa i només restarà esperar les conclusions per part de l’Instituto Nacional de Toxicologia y Ciencias Forenses del qual a Barcelona existeix un Departament en un termini aproximat de dos mesos.

dimecres, 13 de gener de 2016

La Separació


Diu l’article 81 del Codi Civil, que es podrà decretar judicialment la separació del matrimoni, sigui quina sigui la forma de la celebració:

1a.- A petició de qualsevol dels dos cònjuges o de un amb el consentiment de l’altre, un cop hagin transcorregut tres mesos de la celebració del matrimoni. A la demanda s’hi ha d’acompanyar una proposta de Conveni regulador conforme al que s’estableix a l’article 90 del mateix Codi.

2a.- A petició d’un sol dels cònjuges, un cop transcorreguts tres mesos des de la celebració del matrimoni. Aquest termini no serà precís si es demostra el risc per a la vida, integritat física, moral o la llibertat sexual del demandant o dels fills de qualsevol membre del matrimoni. A la demanda s’ha d’acompanyar una proposta fundada de les mesures que hauran de regular i establir els efectes de la separació.


La sentència de separació produeix la suspensió de la vida en comú dels casats i cessa la possibilitat de vincular els béns de l’altre cònjuge en l’exercici de la potestat domèstica.

Ha de quedar ben clar, que la separació no suposa la dissolució del vincle matrimonial i que la reconciliació pot posar termini al procediment de separació i deixar sense efecte el que s’hagi acordat en el mateix, havent-ho de comunicar al Jutge separadament per ambdós cònjuges 8art. 84 del Codi Civil.

Més endavant parlarem de com plantejar judicialment la dissolució del matrimoni (Divorci) i els seus efectes tant de mutu acord com de manera contenciosa.

dijous, 3 de desembre de 2015

Judici ràpid amb conformitat... Un cas pràctic.


Avui plantejarem un dels supòsits amb els que més habitualment ens podem trobar en el dia a dia en un Jutjat de Guàrdia.

En B. L. S. va patir un accident mentre conduïa la seva motocicleta. En sortir d’una rotonda, va perdre el control i va caure a terra, patint lesiones de certa consideració. En l’accident no va intervenir cap altre vehicle.


El conductor va ser atès pels serveis mèdics, però també va acudir al lloc dels fets una dotació de la Policia Local que va fer el corresponent informe policial. A en B. L. li va ser practicada la prova de determinació del grau d’impregnació alcohòlica amb etilòmetre, que va donar com a resultat 0.93 i 0.87 en una primera i segona comprovació respectivament, resultats mesurats en mil·lígrams d’alcohol per litre d’aire espirat. Així l’informe policial va establir que la causa de la caiguda havia estat que l’alcohol ingerit havia disminuït considerablement les facultats d’en B. L. per a conduir amb les degudes condicions de seguretat.

La Policia Local va remetre l’atestat al Jutjat de Guàrdia. Les lesions sofertes per en B. L. (que va precisar ingrés hospitalari d’uns quants dies), va impedir que fos citat l’endemà mateix per a la celebració d’un Judici Ràpid. Així doncs, el Jutjat va incoar (obrir) unes Diligències Prèvies i al cap de dos mesos li va remetre una citació per declarar al Jutjat. En B. L. va acudir al Jutjat (el mateix que estava de guàrdia el dia dels fets), acompanyat d’advocat. Va ser interrogat pel Jutge i el seu advocat li va fer les preguntes que va considerar pertinents. En B. L. va admetre els fets, reconeixent que havia ingerit alcohol abans d’agafar la seva motocicleta, si bé considerava que es trobava en bones condicions per conduir.


El Jutge va informar en B. L. que podia demanar la transformació de les Diligències Prèvies en Judici Ràpid (també anomenat Procediment de Diligències Urgents) essent citat en aquest cas pel mateix Jutjat quan tornés a estar de guàrdia per a la celebració del judici. En cas contrari, el procediment seguiria el seu curs, transformant-se en Procediment Abreujat fins a la celebració d’un judici oral al Jutjat de lo Penal corresponent.

Aconsellat pel seu advocat, en B. L. va acceptar de sotmetre’s a un Judici Ràpid.

El dia assenyalat, abans que res, l'advocat d'en B. L. es va entrevistar amb el Fiscal encarregat dels assumptes que es tramitaven durant la guàrdia.

El Fiscal va considerar els fets com constitutius d’un delicte contra la seguretat vial previst i penat en l’article 379.2 del Codi Penal que castiga a aquella persona que condueix un vehicle de motor o ciclomotor sota la influència de drogues tòxiques, estupefaents, begudes alcohòliques, etc. i en tot cas si la tasa en aire espirat és superior a 0,60 mil·ligrams per litre o de 1,2 grams per litre d’alcohol en sang.

Les penes establertes en aquest cas són:

- Presó de tres a sis mesos o multa de sis a dotze mesos o treballs en benefici de la comunitat de trenta-u a noranta dies.

- En tot cas privació de conduir vehicles a motor o ciclomotors per temps superior a un any i fins a quatre.

El més normal és “negociar” amb el Fiscal que aquest sol·liciti un any de privació (el mínim) i multa de sis mesos (la mínima). Pel que fa a la multa, es valora la situació personal i econòmica de la persona. Una quota molt comuna pel que fa a la multa, i sense necessitat d’acreditar ni justificar gairebé, és la de 4 €/dia. Així doncs una multa de 6 mesos a 4 € dia suposen 720 €.

Un cop la petició del Fiscal ha estat acceptada per l'interessat, es fa una acta de conformitat, amb la qual cosa aquest es veurà beneficiat amb una reducció d’una tercera part de cadascuna de les penes. Així, la pena de privació de conduir vehicles quedaria reduïda a vuit mesos i la multa a 4 mesos amb una quota diària de 4 €, és a dir 480 €.


Finalment, en una petita vista, el Jutge pregunta a l’acusat si admet els fets i si accepta la pena sol·licitada pel Ministeri Fiscal. En cas afirmatiu es declara la fermesa de la sentència que es redactada ja amb les penes un cop reduïdes en la seva tercera part.

És important assenyalar que el fet que es sol·liciti la celebració de Judici Ràpid, no vol dir que aquest acabi necessàriament de la manera que s’ha exposat. És a dir pot ser que no hi hagi conformitat amb les penes demanades pel Fiscal. En aquest cas, el procediment seguirà la seva tramitació per Diligències Prèvies, posteriorment Procediment Abreujat fins que al cap d’uns mesos es celebri un judici oral al Jutjat del Penal, on és més que segur que llavors el Fiscal ja no es limitarà a demanar la pena mínima.

Un cop es declara la fermesa de la sentència, s’inicien els tràmits d’execució. Es fa una liquidació de la condemna establint quan finalitza el període de privació de conduir i, pel que fa al pagament de la multa, es pot sol·licitar el pagament fraccionat sense gaire problemes, sempre que es proposi quelcom raonable com, per exemple, pagar 50 € al mes al compte assenyalat pel Jutjat.

dilluns, 19 d’octubre de 2015

Danys morals (Vocabulari jurídic)

En el Dret civil espanyol es distingeix entre danys patrimonials i danys morals com a conseqüència d’una mateixa acció.

Els danys patrimonials són aquells que es podran reparar més fàcilment mitjançant un pagament de diners o bens concrets. Però, i els danys morals? Que són? Són perjudicis produïts a una persona física o jurídica, que no es poden considerar materials i que els diners o altres bens no poden reparar però sí compensar en certa mesura.

Contràriament als danys patrimonials, que afecten directament a l’esfera econòmica, els danys morals són de molt difícil valoració. Per això es diu que més que “indemnitzats” han de ser “reparats”o “objecte de satisfacció”.

Un exemple de danys morals seria l’honor professional d’un arquitecte o l’honor mercantil d’un empresari. Un article a la premsa, un escrit a Internet, desprestigiant un determinat professional, o el producte d’una empresa pot fer baixar molt les vendes i, a més, fer perdre la confiança del consumidor per a sempre més. Una indemnització pels danys econòmics demostrables no seria suficient sinó que es podria demanar també una reparació per danys morals.


Un exemple diferent podria ser un cas d’accident de circulació en que un noi jove, a conseqüència de les lesions patides, veu truncada una carrera esportiva que, segons tot indicava, tenia base per esdevenir de primer nivell. A part de la indemnització per la incapacitat, seqüeles, etc. podria reclamar una compensació per danys morals basant-se en aquesta expectativa de futur (sempre degudament demostrada).